El catalanisme del segle XXI
Quin mínim comú denominador per Catalunya?
Estem en un moment històric clau. Ara toca. Ara toca existir com a nació. Els propers 10 anys han d'esdevenir determinants. Tampoc cal fer tremendisme amb el "o ara o mai", o el "o tot o no res".
Davant la imminent sentència del Tribunal Constitucional ens fa gràcia que el sector tolerant i dialogant del nacionalisme espanyol (aquell que escriu articles d'opinió al diari El Pais, el composat per sociòlegs i politòlegs com Antonio Elorza o Gil Calvo) proclami que "sí que es pot acceptar que l'Estatut afirmi que Catalunya és una nació -com va fer la nació de Canadà amb la nació de Quebec-, sempre i quan això no comporti el reconeixement de l'exercici d'uns drets nacionals, com són el dret a la secessió (poder convocar un referèndum per la sobirania), o el dret a tenir una selecció oficial-nacional de futbol."
Nosaltres ens preguntem: Aleshores de què serviria que ens reconegueren com a nació?
Nosaltres som les primeres persones en estar saturades de les terminologies abstractes, de les "essències pàtries", dels símbols i de les identitats. Però també estem saturades de l'autogovern (sense obviar-lo), aquest ha estat positiu i cabdal als darrers 30 anys. Sap greu de reconèixer que d'alguna manera l'autogovern ha estat com un autoengany, com dir-nos "a manca d'un reconeixement nacional, només ens queda centrar-nos en les competències -sanitat i ensenyament- i en els Mossos d'Esquadra-policia autonòmica".
Volem drets nacionals !
És senzill. El nostre mínim denominador comú es diu catalanisme. I no fem cap debat identitari.
Preguntes i respostes pertinents:
Qui és catalanista?
Una persona catalanista és la persona que, en tant que creu que Catalunya és una nació, conseqüentment exigeix uns drets nacionals irrenunciables i inalienables per Catalunya (això no és buscar enemics interiors o exteriors, ni anar contra ningú, com constantment repeteixen els nacionalistes espanyols -els únics nacionalistes-)
Una persona catalanista a l'any 1978 hagués pogut votar la constitució espanyola?
Evidentment que sí, I també hauria pogut votar-hi en contra. O abstenir-se. (si fa no fa, com al darrer referèndum sobre l'Estatut retallat). Cal ser conscients que va significar un moment històric clau després de 50 anys traumàtics. Calia obrir les portes a la democràcia, les llibertats i la pau al territori espanyol. Procurar i promoure que es madurés cap a la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial) i cap al reconeixement de la plurinacionalitat.
Una persona catalanista l'any 2010 pot trobar-se comòde amb aquesta mateixa constitució de 1978?
Evidentment que no, i en tota circumstància. 32 anys després cal superar un marc legal caducat, obsolet i encara nacionalista ("només la nació es Espanya, la resta només són autonomies o nacionalitats -s'ha vist definitivament que nacionalitat no vol dir res-"). La constitució no permet que el Parlament de Catalunya exerceixi cap dret nacional-territorial bàsic (concert econòmic, gestió d'aeroports i infraestructures, referèndum per la sobirania, selecció oficial de futbol i d'altres).
És senzill, diguem-li catalanisme.
És senzill, diguem-li drets nacionals
Només cal que molta gent que es diu catalanista i que no ho és ("Al loro !! Que no estamos tan mal !"... No perdem mai el sentit de l'humor) abandonin l'autonomisme constitucionalista i l'ambigüitat nacional. Només cal que els montillas, roques junyent, zaragozas i durans lleida se sumin a la majoria catalanista que mica en mica s'està consolidant per a -valgui la redundànica- esdevenir cívicament majoritària a casa nostra -si és que hi ha cases d'algú-.
Vocabulari aclaridor:
No es pot ser catalanista i constitucionalista alhora. És antitètic.
Sobiranista i independentista és el mateix. Una persona sobiranista no és una independentista gradual, en cap cas. Un sobiranista gradual és un independentista gradual.
Nosaltres preferim dir sobiranista, creiem que és més politicament correcte.
Si que es pot ser autoderminacionista i no sobiranista, és voler tenir drets nacionals però sense voler la sobirania.
Dret al referèndum nacional, dret a la sobirania, dret a decidir, són el mateix. Nosaltres preferim anomenar-ho dret a la sobirania ja que dret a decidir té molts significats.
dimarts, 29 de desembre del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
MÉS SOBRE LA NOSTRA PARTICIPACIÓ AL III CONGRÉS CATALANISTA
Participem al III Congrés Catalanista perquè volem formar part d'un nou moviment social i cívic que en els propers anys esdevingui majoritari (sabem que és complicat ja que els partits polítics s'han convertit en "empreses").
No volem que el III Congrés sigui la llavor d'un nou partit polític catalanista, sinó que volem que esdevingui l'eina per a que la societat catalana desperti, i seguidament que el ventall de partits polítics catalanistes conflueixin en una unitat d'acció.
Creiem que Catalunya necessita un "yes, we can", però no per a canviar de govern autonòmic, sinó justament per a superar el marc legal autonòmic. Podriem considerar-ho com un "yes, we can be". Si som una nació...Legalitzem-nos!
Dins el III Congrés no hi ha de tenir cabuda el catalanisme regionalista, ni el catalanisme autonomista, ni tampoc el catalanisme ambigu (que després de 30 anys, ja avui havent superat el trauma de la II República+guerra civil+dictadura, encara es troba a gust dins l'actual marc legal constitucional).
És senzill, dins el III Congrés Catalanista només hi té cabuda el catalanisme nacional.
El III Congrés també ha de fugir de l'enfrontament estèril entre catalanistes essencialistes ("Catalunya catalana", una sola cultura uniforme, una "identitat intocable") i catalanistes "multicultis" que no toquen de peus a terra (totes les llengües i totes les cultures barrejades dins una nació catalana). És evident que la llengua pròpia ha d'esdevenir la vehicular a tot el territori, però ens cal una obertura mental envers les demés cultures de la nova immigració, i també una obertura cultural planetària. L' autoestima nacional, també l'autoestima cultural-lingüística que ens manca, sobretot vindrà mitjançant un nou marc legal.
D'altra banda, el catalanisme polític no pot tancar-se, no pot dir que l'única via és proclamar l'Estat català mitjançant aquest nostre "parlament autonòmic de fireta" (que una part de la població ignora), o que l'únic referèndum que cal convocar és per a la sobirania. El catalanisme ha de ser conscient que només una minoria de la població del Principat vol/volem un nou Estat català dins l'Unió Europea.
El catalanisme ha de ser possibilista i consensuar un full de ruta viable, que busqui un objectiu comú on hi coincideixi una majoria. La precipitació no és bona consellera. En els propers anys cal dividir (pacíficament, en llibertat i en democràcia, no ens cansarem de repetir-ho) la societat catalana entre catalanistes i constitucionalistes, amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació i, per descomptat, guanyar-lo sabent que és factible la victòria. I quan ja siguem una nació reconeguda (com ho són Escòcia o Puerto Rico, no la "ficció nacional" que som ara) ja es dividirà la societat de forma espontània entre sobiranistes i unionistes, per a convocar un nou i definitiu referèndum per a la sobirania.
No volem que el III Congrés sigui la llavor d'un nou partit polític catalanista, sinó que volem que esdevingui l'eina per a que la societat catalana desperti, i seguidament que el ventall de partits polítics catalanistes conflueixin en una unitat d'acció.
Creiem que Catalunya necessita un "yes, we can", però no per a canviar de govern autonòmic, sinó justament per a superar el marc legal autonòmic. Podriem considerar-ho com un "yes, we can be". Si som una nació...Legalitzem-nos!
Dins el III Congrés no hi ha de tenir cabuda el catalanisme regionalista, ni el catalanisme autonomista, ni tampoc el catalanisme ambigu (que després de 30 anys, ja avui havent superat el trauma de la II República+guerra civil+dictadura, encara es troba a gust dins l'actual marc legal constitucional).
És senzill, dins el III Congrés Catalanista només hi té cabuda el catalanisme nacional.
El III Congrés també ha de fugir de l'enfrontament estèril entre catalanistes essencialistes ("Catalunya catalana", una sola cultura uniforme, una "identitat intocable") i catalanistes "multicultis" que no toquen de peus a terra (totes les llengües i totes les cultures barrejades dins una nació catalana). És evident que la llengua pròpia ha d'esdevenir la vehicular a tot el territori, però ens cal una obertura mental envers les demés cultures de la nova immigració, i també una obertura cultural planetària. L' autoestima nacional, també l'autoestima cultural-lingüística que ens manca, sobretot vindrà mitjançant un nou marc legal.
D'altra banda, el catalanisme polític no pot tancar-se, no pot dir que l'única via és proclamar l'Estat català mitjançant aquest nostre "parlament autonòmic de fireta" (que una part de la població ignora), o que l'únic referèndum que cal convocar és per a la sobirania. El catalanisme ha de ser conscient que només una minoria de la població del Principat vol/volem un nou Estat català dins l'Unió Europea.
El catalanisme ha de ser possibilista i consensuar un full de ruta viable, que busqui un objectiu comú on hi coincideixi una majoria. La precipitació no és bona consellera. En els propers anys cal dividir (pacíficament, en llibertat i en democràcia, no ens cansarem de repetir-ho) la societat catalana entre catalanistes i constitucionalistes, amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació i, per descomptat, guanyar-lo sabent que és factible la victòria. I quan ja siguem una nació reconeguda (com ho són Escòcia o Puerto Rico, no la "ficció nacional" que som ara) ja es dividirà la societat de forma espontània entre sobiranistes i unionistes, per a convocar un nou i definitiu referèndum per a la sobirania.
divendres, 16 de gener del 2009
El III CONGRÉS CATALANISTA
Per què Drets.Nacionals@Cat participa al III Congrés Catalanista?
Perquè cal fer una anàlisi adient i contundent de la realitat. A partir d'una bona anàlisi podrem fer un judici adequat. A partir d'un bon judici podrem fer un programa d'actuació conjunt.
Aquesta anàlisi passa sobretot per debatre sobre la nova immigració, l'interculturalisme (la gent no acaba d'assumir que l'interculturalisme no és anar contra la cultura pròpia, és enriquir-la encara més) i la globalització (cultural i econòmica).
L'altre element clau és el regeneracionisme a tots els nivells (educatiu, formatiu acadèmic, formatiu laboral, ètico social, ètico polític, control de la despessa pública, nova llei electoral, etc.). Cal una unitat d'acció catalana més enllà dels interessos dels partits polítics i dels 'governs de torn', més enllà de les dinàmiques electorals, no demanarem "tu de quin partit polític ets?", o "de quin partit ets simpatitzant?", o "quin partit vols que governi?", sinó que demanarem "estàs satisfet/a dins l'actual Catalunya comunitat autònoma espanyola (una de disset)?" o "tu què vols que sigui Catalunya quan despertem d'una vegada?"
Drets.Nacional@Cat hem vist que darrera de les plataformes catalanistes àmplies, o de les estrictament sobiranistes, hi ha massa interessos de partits polítics.
La Casa Gran del Catalanisme només ens sembla interessant per a buscar ponts d'acció entre CDC i els sectors catalanistes (de veritat) del PSC. Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir fan un discurs estricament sobiranista i excessivament reduccionista.
Per altra banda, Òmnium Cultural ha fet una tasca important i admirable de posar d'acord els partits polítics, sindicats i associacions civils per a que properament no es retalli l'Estatut aprovat en referèndum, i per a que s'aprovi el finançament acordat per llei. Però Omnium Cultural és una entitat d'àmbit cultural i lingüístic, no pot fer una tasca de movilitzacio sòcio-política, no és "Òmnium Nacional".
És per això que el III Congrés Catalanista ha d'esdevenir el motor del canvi, el pal de paller de tot el catalanisme coherent i que vol moure fitxa. El canvi vindrà mitjançant una entesa del conjunt del catalanisme que vol superar l'actual atzucac nacional.
El III Congrés Catalanista ha de proposar un únic full de ruta per a superar l'actual marc legal constitucional uninacional espanyol. 30 anys després encara ens preguntem "què vol dir el terme constitucional anomenat 'nacionalitat'?", "quins drets nacionals podem exercir?", "quin reconeixement nacional legal tenim?". Si no arribem a l'unitat d'acció del conjunt de persones sobiranistes amb el conjunt de persones federalistes plurinacionals (si només s'és federalista no serveix ja que no es qüestiona l'encara vigent i "sagrada Espanya una" que fixa la Constitució de 1978) i autodeterminacionistes, no anirem enlloc.
Però conjuntament, el III Congrés Catalanista també ha de proposar un urgent i necessari regeneracionisme social i polític.
Perquè cal fer una anàlisi adient i contundent de la realitat. A partir d'una bona anàlisi podrem fer un judici adequat. A partir d'un bon judici podrem fer un programa d'actuació conjunt.
Aquesta anàlisi passa sobretot per debatre sobre la nova immigració, l'interculturalisme (la gent no acaba d'assumir que l'interculturalisme no és anar contra la cultura pròpia, és enriquir-la encara més) i la globalització (cultural i econòmica).
L'altre element clau és el regeneracionisme a tots els nivells (educatiu, formatiu acadèmic, formatiu laboral, ètico social, ètico polític, control de la despessa pública, nova llei electoral, etc.). Cal una unitat d'acció catalana més enllà dels interessos dels partits polítics i dels 'governs de torn', més enllà de les dinàmiques electorals, no demanarem "tu de quin partit polític ets?", o "de quin partit ets simpatitzant?", o "quin partit vols que governi?", sinó que demanarem "estàs satisfet/a dins l'actual Catalunya comunitat autònoma espanyola (una de disset)?" o "tu què vols que sigui Catalunya quan despertem d'una vegada?"
Drets.Nacional@Cat hem vist que darrera de les plataformes catalanistes àmplies, o de les estrictament sobiranistes, hi ha massa interessos de partits polítics.
La Casa Gran del Catalanisme només ens sembla interessant per a buscar ponts d'acció entre CDC i els sectors catalanistes (de veritat) del PSC. Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir fan un discurs estricament sobiranista i excessivament reduccionista.
Per altra banda, Òmnium Cultural ha fet una tasca important i admirable de posar d'acord els partits polítics, sindicats i associacions civils per a que properament no es retalli l'Estatut aprovat en referèndum, i per a que s'aprovi el finançament acordat per llei. Però Omnium Cultural és una entitat d'àmbit cultural i lingüístic, no pot fer una tasca de movilitzacio sòcio-política, no és "Òmnium Nacional".
És per això que el III Congrés Catalanista ha d'esdevenir el motor del canvi, el pal de paller de tot el catalanisme coherent i que vol moure fitxa. El canvi vindrà mitjançant una entesa del conjunt del catalanisme que vol superar l'actual atzucac nacional.
El III Congrés Catalanista ha de proposar un únic full de ruta per a superar l'actual marc legal constitucional uninacional espanyol. 30 anys després encara ens preguntem "què vol dir el terme constitucional anomenat 'nacionalitat'?", "quins drets nacionals podem exercir?", "quin reconeixement nacional legal tenim?". Si no arribem a l'unitat d'acció del conjunt de persones sobiranistes amb el conjunt de persones federalistes plurinacionals (si només s'és federalista no serveix ja que no es qüestiona l'encara vigent i "sagrada Espanya una" que fixa la Constitució de 1978) i autodeterminacionistes, no anirem enlloc.
Però conjuntament, el III Congrés Catalanista també ha de proposar un urgent i necessari regeneracionisme social i polític.
dissabte, 6 de desembre del 2008
MANIFEST DELS 30 ANYS I UN DIA
30 anys després...
Barcelona, 6 de desembre del 2008
Drets.Nacionals@Cat s'adona que les persones catalanistes que no militem en partits polítics estem saturades i desorientades, la majoria no volem gaire debats ni compromisos. Malauradament massa sovint s'afirma "als partits polítics catalanistes no els importen els drets nacionals de Catalunya, només els importa aconseguir el poder del Govern de la 'comunitat autònoma catalana', tenir càrrecs, tenir poder o tenir bons sous com a diputats".
Drets.Nacionals@Cat copsa que la majoria de la gent catalanista vol que els facin una proposta nacional de futur concreta i possibilista.
Drets.Nacionals@Cat també és conscient que un important sector de la societat catalana (i un menor sector del catalanisme incoherent, ens referim als Roca Junyent, als Duran Lleida, als Montilla i als Zaragoza) té por de remoure el marc legal espanyol per por a estar "més retallats" del que estem. És cert que l'integrisme constitucional espanyol creix (només cal veure sectors del PP i del PSOE, només cal escoltar la Cope , o escoltar els Rodriguez Ibarra o els Guerra). Pero en realitat l'integrisme constitucional va unit amb el constitucionalisme. L'Espanya uninacional va unida.
Drets.Nacionals@Cat percep que des de bona part del catalanisme hi ha por al canvi legal per por a la reacció de l'Espanya uninacional, sobretot al boicot comercial-econòmic.
Drets.Nacionals@Cat proposa l'unitat del catalanisme insatisfet amb l'actual marc legal en un únic full de ruta.
Drets.Nacionals@Cat proposa que el catalanisme sobiranista-independentista sigui realista i toqui de peus a terra. I també proposa que el catalanisme nacional (ens referim al catalanisme que no és regionalista-autonomista) sigui coherent i conseqüent.
Drets.Nacionals@Cat constata que, per una banda, l'estratègia del "peix al cove" per a la reconstrucció de la "nació catalana" ja no serveix i ha estat superada per la realitat. I per altra banda tampoc no serveix l'estratègia de la "pluja fina" per a crear un futur Estat català.
Aquesta és la nostra proposta clara i catalana:
SI PODEM
Sabem el que som
Sabem quins drets nacionals podem exercir?
Podem ser una nació reconeguda i deixar de viure en l'actual "ambigüitat nacional"?
Només depèn de nosaltres, si nosaltres volem nosaltres podem.
Amb pas segur i peu ferm, sense precipitacions, però que la prudència no ens faci covards.
La llei constitucional no pot impedir la voluntat lliure i democràtica del poble català en pau i convivència.
Sense anar contra Espanya, ni contra cap sentiment de pertinença nacional.
El full de ruta és simple i coherent:
Celebrar un referèndum d'autodeterminació (amb uns drets nacionals fixats) en un termini proper -de 5 a 10 anys-.
Si el guanyem -nosaltres creiem que podrem guanyar-lo- serem una nació legal i tindrem dret a:
*Concert econòmic/Finançament just
*Gestió d'infraestructures i d'aeroports
*Concert immigratori/Gestionar i seleccionar la nostra immigració
*Selecció catalana oficial de futbol i rugby (que un jugador pugui escullir si juga a la catalana o a l'espanyola). Jugar els mundials i l'eurocopa de futbol és un objectiu irrenunciable.
*Convocar un futur referèndum (si també la majoria ho demana) per a esdevenir un nou Estat dins l'Unió Europea
*Emissió de carnet de ciutadania catalana (compatible amb el DNI espanyol)
Si el perdem:Seguirem com ara, essent una de les 17 comunitats autonòmes espanyoles, amb només competències i autogovern. Sense poder exercir cap dret nacional. Amb el "dret a la pataleta" i muntant "ficcions".
SI PODEM
El nostre full de ruta és independent dels interessos dels partits polítics, és a dir, de qui governi la Generalitat de Catalunya o de qui governi l'Estat espanyol. El nostre problema és l'actual marc legal uninacional que no permet res, mani qui mani.
El nostre full de ruta va més enllà del que passi si el Tribunal Constitucional retalla (encara més) l'Estatut, i la resposta popular posterior.
El nostre full de ruta és independent a què el 'Congreso de los Diputados' no accepti una reforma constitucional que permeti convocar referèndums d'autodeterminació per part de les CCAA (comunitats autònomes, és dur de reconèixer el que som), evidentment sempre i quan la majoria d'un parlament autònomic ho demani. Però paral.lelament a tirar endavant el nostre full de ruta, creiem que també cal fer un ultimàtum a la ciutadania espanyola i al 'Congreso de los Diputados' per tal que hi hagi aquesta reforma constitucional.
L'Espanya nacionalista-uninacional no pot prohibir un referèndum en pau i llibertat a Catalunya, sabent que al territori català no hi ha (ni hi haurà) tensions per motiu de sentiments nacionals, ni enfrontaments civils -ni a priori, ni a posteriori del referèndum-.
Barcelona, 6 de desembre del 2008
Drets.Nacionals@Cat s'adona que les persones catalanistes que no militem en partits polítics estem saturades i desorientades, la majoria no volem gaire debats ni compromisos. Malauradament massa sovint s'afirma "als partits polítics catalanistes no els importen els drets nacionals de Catalunya, només els importa aconseguir el poder del Govern de la 'comunitat autònoma catalana', tenir càrrecs, tenir poder o tenir bons sous com a diputats".
Drets.Nacionals@Cat copsa que la majoria de la gent catalanista vol que els facin una proposta nacional de futur concreta i possibilista.
Drets.Nacionals@Cat també és conscient que un important sector de la societat catalana (i un menor sector del catalanisme incoherent, ens referim als Roca Junyent, als Duran Lleida, als Montilla i als Zaragoza) té por de remoure el marc legal espanyol per por a estar "més retallats" del que estem. És cert que l'integrisme constitucional espanyol creix (només cal veure sectors del PP i del PSOE, només cal escoltar la Cope , o escoltar els Rodriguez Ibarra o els Guerra). Pero en realitat l'integrisme constitucional va unit amb el constitucionalisme. L'Espanya uninacional va unida.
Drets.Nacionals@Cat percep que des de bona part del catalanisme hi ha por al canvi legal per por a la reacció de l'Espanya uninacional, sobretot al boicot comercial-econòmic.
Drets.Nacionals@Cat proposa l'unitat del catalanisme insatisfet amb l'actual marc legal en un únic full de ruta.
Drets.Nacionals@Cat proposa que el catalanisme sobiranista-independentista sigui realista i toqui de peus a terra. I també proposa que el catalanisme nacional (ens referim al catalanisme que no és regionalista-autonomista) sigui coherent i conseqüent.
Drets.Nacionals@Cat constata que, per una banda, l'estratègia del "peix al cove" per a la reconstrucció de la "nació catalana" ja no serveix i ha estat superada per la realitat. I per altra banda tampoc no serveix l'estratègia de la "pluja fina" per a crear un futur Estat català.
Aquesta és la nostra proposta clara i catalana:
SI PODEM
Sabem el que som
Sabem quins drets nacionals podem exercir?
Podem ser una nació reconeguda i deixar de viure en l'actual "ambigüitat nacional"?
Només depèn de nosaltres, si nosaltres volem nosaltres podem.
Amb pas segur i peu ferm, sense precipitacions, però que la prudència no ens faci covards.
La llei constitucional no pot impedir la voluntat lliure i democràtica del poble català en pau i convivència.
Sense anar contra Espanya, ni contra cap sentiment de pertinença nacional.
El full de ruta és simple i coherent:
Celebrar un referèndum d'autodeterminació (amb uns drets nacionals fixats) en un termini proper -de 5 a 10 anys-.
Si el guanyem -nosaltres creiem que podrem guanyar-lo- serem una nació legal i tindrem dret a:
*Concert econòmic/Finançament just
*Gestió d'infraestructures i d'aeroports
*Concert immigratori/Gestionar i seleccionar la nostra immigració
*Selecció catalana oficial de futbol i rugby (que un jugador pugui escullir si juga a la catalana o a l'espanyola). Jugar els mundials i l'eurocopa de futbol és un objectiu irrenunciable.
*Convocar un futur referèndum (si també la majoria ho demana) per a esdevenir un nou Estat dins l'Unió Europea
*Emissió de carnet de ciutadania catalana (compatible amb el DNI espanyol)
Si el perdem:Seguirem com ara, essent una de les 17 comunitats autonòmes espanyoles, amb només competències i autogovern. Sense poder exercir cap dret nacional. Amb el "dret a la pataleta" i muntant "ficcions".
SI PODEM
El nostre full de ruta és independent dels interessos dels partits polítics, és a dir, de qui governi la Generalitat de Catalunya o de qui governi l'Estat espanyol. El nostre problema és l'actual marc legal uninacional que no permet res, mani qui mani.
El nostre full de ruta va més enllà del que passi si el Tribunal Constitucional retalla (encara més) l'Estatut, i la resposta popular posterior.
El nostre full de ruta és independent a què el 'Congreso de los Diputados' no accepti una reforma constitucional que permeti convocar referèndums d'autodeterminació per part de les CCAA (comunitats autònomes, és dur de reconèixer el que som), evidentment sempre i quan la majoria d'un parlament autònomic ho demani. Però paral.lelament a tirar endavant el nostre full de ruta, creiem que també cal fer un ultimàtum a la ciutadania espanyola i al 'Congreso de los Diputados' per tal que hi hagi aquesta reforma constitucional.
L'Espanya nacionalista-uninacional no pot prohibir un referèndum en pau i llibertat a Catalunya, sabent que al territori català no hi ha (ni hi haurà) tensions per motiu de sentiments nacionals, ni enfrontaments civils -ni a priori, ni a posteriori del referèndum-.
dilluns, 3 de març del 2008
Manifest fundacional
Manifest fundacional
Mentre la llei no reconegui que Catalunya és una nació no podrem exercir els nostres drets nacionals.
Han passat 30 anys des que es va aprovar la Constitució i encara no tenim dret a:
-Un finançament digne i poder gestionar unes infraestructures adequades.
-Un nou marc legal necessari per afrontar els actuals reptes de la nova immigració, el multiculturalisme i la globalització.
-Decidir quin model lingüístic volem. (sabent que no podem negar quel'espanyol és la llengua de l'Estat i que és una llengua que amb la globalització està agafant una força rellevant arreu del planeta)
-Tenir seleccions oficials esportives (per poder jugar, com a exemple paradigmàtic, els Mundials i l'Eurocopa de futbol)
-Poder convocar un referèndum per la sobirania (sempre que la majoria ho demani, la majoria de gent catalana és contrària a la sobirania, però una gran part d'aquesta si que és partidària de tenir el dret a fer el referendum)
-Representació internacional sense dependre dels Consulats-Ambaixades espanyoles
-Posar als cotxes la xapa-placa de Catalunya al costat de laxapa-placa d'Espanya
-Crear un document de ciutadania catalana, expedit per la Generalitat. Un català censat fora de Catalunya no pot votar a unes eleccions catalanes. Concepte de ciutadania o de nacionalitat catalana (tot i que no disposem d'un Estat propi) qui pot votar i qui no, quins són els requisits per exercir aquest dret, etc.
Amb l'actual constitució no podem exercir cap d'aquests drets.
Drets.Nacionals@Cat és una plataforma transversal que neix de la societat civil catalana. No vol esdevenir cap nou partit polític, ni vol poder ni subvencions econòmiques de cap tipus. Volem que, primer la ciutadania de Catalunya, i després els partits polítics catalans, despertin i que es deixin de picabaralles estèrils que confonen la ciutadania i que no van enlloc.
Volem que els partits polítics catalans es posin d'acord per aconseguir el reconeixement político-jurídic com a nació, i l'exercici dels drets nacionals de Catalunya.
Pretenem agrupar tot el catalanisme, és a dir federalistes plurinacionals, autodeterminacionistes i sobiranistes-independentistes, per així assolir els objectius compartits per una gran majoria de la ciutadania catalana
Creiem que la Nació catalana i el Regne-Estat-Nació espanyol podrien ser compatibles sempre que Espanya reconegués jurídicament que Catalunya és una nació i ens atorgués l'exercici dels nostres drets nacionals legítims (per descomptat, també el dret a fer un referèndum per la sobirania)
El nostre objectiu d'entrada no és l'Estat català. El nostre objectiu és consensuar un mínim comú denominador i alhora múltiple (que ens disculpin els matemàtics) per Catalunya. Però com més es tanqui Espanya més persones sobiranistes hi haurà.
Volem que la gent s'adoni que la nació catalana no existeix de facto.
Volem que la gent s'adoni que Catalunya no pot exercir cap dret nacional de facto
Drets.Nacionals@Cat no fa cap debat identitari (és la intransigent llei espanyola que no reconeix la nació catalana la que fa debats identitaris)
Tampoc no creiem en una nació catalana "eterna", "essencial", "inmortal", que existeix independentment de la voluntat de les persones que la formen. Els "identitaris" són els que justifiquen la vigent Espanya Uninacional, no nosaltres.
Drets.Nacionals@Cat vol una Catalunya oberta al món (també a la resta del Regne d'Espanya). Vol que parlem al món amb esperit cosmopolita perquè aquest també reconegui que Catalunya és una nació.
POSICIONAMENT PROVISIONAL DE DRETS.NACIONALS@CAT (el definitiu ve a continuació d'aquest) DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES-LEGISLATIVES
Davant les imminents eleccions del 9 de març, eleccions al Congrés dels Diputats (on, ens agradi o no, rau la sobirania del Regne Uninacional d'Espanya) demanem el vot en blanc actiu.
La raó és senzilla, cal castigar la manca d'unitat dels partits polítics catalanistes i sobiranistes per no haver arribat a acords abans de les eleccions, si més no estràtegics, per a proposar un nou marc legal constitucional plurinacional, o per a proposar un nou marc legal que permeti (entre d'altres drets nacionals) poder convocar un referendum vinculant a Catalunya per esdevenir un nou estat dins la Unió Europea.
Som conscients que era molt complicat presentar una coalició sota un mínim denominador comú catalanista-sobiranista allà on hi ha el poder real, al Parlament espanyol. La ciutadania de Catalunya, i els partits polítics catalanistes i sobiranistes no han madurat prou malgrat el que hem viscut durant els anys 2006 i 2007. Una coalició regeneracionista catalanista-sobiranista que hagués agrupat CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA, i fins i tot el sector catalanista del PSC (psc-psoe) -si aixequés el cap-.
Els partits catalanistes no han sabut sacrificar els seus interessos i no han sabut evitar tanta picabaralla entre ells, sobretot entre CiU i ERC, que fa vergonya.
Les ambicions partidistes i la poca transparència han primat altra vegada (ara es veu definitivament que els partits no reflexen com cal els interessos de la ciutadania de Catalunya que creu que Catalunya és una nació i que creu que ha de poder exercir els seus drets nacionals).
No hem sabut plantar cara a l'Espanya uninacional-nacionalista-constitucionalista.
Mentrestant PP i PSOE si que van units (sense que els calgui proclamar-ho) per defensar l'Espanya constitucional, o per votar en contra del reconeixement de la sobirania de Kosovo (això si que ho proclamen obertament).
Ens agradaria demanar o recomanar el vot per ERC, per IC-V/EUiA o per CiU (tot i que aquesta darrera força no proposa un nou marc legal plurinacional espanyol, juga massa amb l'ambigüetat), però no ho farem.
Els partits polítics han tocat fons! A partir d'ara només poden reaccionar per afavorir els interessos de la ciutadania de Catalunya i de la nació catalana.
POSICIONAMENT DEFINITIU DE DRETS.NACIONALS@CAT DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES-LEGISLATIVES
Molta gent ens ha dit que demanant el vot en blanc estem afavorint descaradament que la majoria dels diputats i les diputades elegits a Catalunya per anar al Congreso (on hi ha la sobirania) siguin dels partits polítics nacionalistes espanyols (PPC i Ciudadanos). I també del PSC (psc-psoe), que no és nacionalista espanyol, però que calla i fa el joc davant un PSOE que defensa una Espanya uninacional, sap greu de dir però el PSOE és un partit nacionalista espanyol a la pràctica.
Nosaltres hem cregut que si l'electorat catalanista i l'electorat sobiranista votés en blanc seria la millor manera de castigar els partits catalanistes i els partits sobiranistes. Partits que no han sabut arribar a unitats estratègiques (ni a priori, ni a posteriori de les eleccions) per fer un mínim denominador comú nacional-català al Parlament espanyol (no ens cansarem de repetir que és on ara hi ha la sobirania, tot i que el futur no està escrit).
Però als darrers dies, ja en campanya, hi ha hagut canvis...¿Qui més estima una Catalunya que pugui exercir els seus drets nacionals (referendum per la sobirania com a dret clau), serà qui sabrà sacrificar els seus interessos de partit? ¿Qui més lluitarà per una nova constitució plurinacional (tot i que sigui una missió impossible), serà qui sabrà sacrificar els seus interessos de partit?
Sembla que ERC és qui està fent més passes per arribar a un acord de mínims a l'endemà del 9-M. CiU ara diu que no vol ministres seus dins una Espanya uninacional i intolerant envers la Catalunya que exigeix drets nacionals. ICV-EUiA aposta clarament per canviar la constitució cap a la plurinacionalitat (amb el suport dels seus socis espanyols d'Izquierda Unida).
I el PSC (psc-psoe)? Continua jugant a dues bandes. Segueix en la indefinició nacional total. Realment volen una Espanya federal-plurinacional com diu l'Iceta? O realment volen una Espanya que permeti el referèndum per la sobirania de Catalunya com diu en JJ. Lopez Burniol?
Per aquestes raons, finalment demanem el vot per a alguna de les opcions catalanistes o sobiranistes que han mogut fitxa: ERC, CiU o ICV/EUiA
Mentre la llei no reconegui que Catalunya és una nació no podrem exercir els nostres drets nacionals.
Han passat 30 anys des que es va aprovar la Constitució i encara no tenim dret a:
-Un finançament digne i poder gestionar unes infraestructures adequades.
-Un nou marc legal necessari per afrontar els actuals reptes de la nova immigració, el multiculturalisme i la globalització.
-Decidir quin model lingüístic volem. (sabent que no podem negar quel'espanyol és la llengua de l'Estat i que és una llengua que amb la globalització està agafant una força rellevant arreu del planeta)
-Tenir seleccions oficials esportives (per poder jugar, com a exemple paradigmàtic, els Mundials i l'Eurocopa de futbol)
-Poder convocar un referèndum per la sobirania (sempre que la majoria ho demani, la majoria de gent catalana és contrària a la sobirania, però una gran part d'aquesta si que és partidària de tenir el dret a fer el referendum)
-Representació internacional sense dependre dels Consulats-Ambaixades espanyoles
-Posar als cotxes la xapa-placa de Catalunya al costat de laxapa-placa d'Espanya
-Crear un document de ciutadania catalana, expedit per la Generalitat. Un català censat fora de Catalunya no pot votar a unes eleccions catalanes. Concepte de ciutadania o de nacionalitat catalana (tot i que no disposem d'un Estat propi) qui pot votar i qui no, quins són els requisits per exercir aquest dret, etc.
Amb l'actual constitució no podem exercir cap d'aquests drets.
Drets.Nacionals@Cat és una plataforma transversal que neix de la societat civil catalana. No vol esdevenir cap nou partit polític, ni vol poder ni subvencions econòmiques de cap tipus. Volem que, primer la ciutadania de Catalunya, i després els partits polítics catalans, despertin i que es deixin de picabaralles estèrils que confonen la ciutadania i que no van enlloc.
Volem que els partits polítics catalans es posin d'acord per aconseguir el reconeixement político-jurídic com a nació, i l'exercici dels drets nacionals de Catalunya.
Pretenem agrupar tot el catalanisme, és a dir federalistes plurinacionals, autodeterminacionistes i sobiranistes-independentistes, per així assolir els objectius compartits per una gran majoria de la ciutadania catalana
Creiem que la Nació catalana i el Regne-Estat-Nació espanyol podrien ser compatibles sempre que Espanya reconegués jurídicament que Catalunya és una nació i ens atorgués l'exercici dels nostres drets nacionals legítims (per descomptat, també el dret a fer un referèndum per la sobirania)
El nostre objectiu d'entrada no és l'Estat català. El nostre objectiu és consensuar un mínim comú denominador i alhora múltiple (que ens disculpin els matemàtics) per Catalunya. Però com més es tanqui Espanya més persones sobiranistes hi haurà.
Volem que la gent s'adoni que la nació catalana no existeix de facto.
Volem que la gent s'adoni que Catalunya no pot exercir cap dret nacional de facto
Drets.Nacionals@Cat no fa cap debat identitari (és la intransigent llei espanyola que no reconeix la nació catalana la que fa debats identitaris)
Tampoc no creiem en una nació catalana "eterna", "essencial", "inmortal", que existeix independentment de la voluntat de les persones que la formen. Els "identitaris" són els que justifiquen la vigent Espanya Uninacional, no nosaltres.
Drets.Nacionals@Cat vol una Catalunya oberta al món (també a la resta del Regne d'Espanya). Vol que parlem al món amb esperit cosmopolita perquè aquest també reconegui que Catalunya és una nació.
POSICIONAMENT PROVISIONAL DE DRETS.NACIONALS@CAT (el definitiu ve a continuació d'aquest) DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES-LEGISLATIVES
Davant les imminents eleccions del 9 de març, eleccions al Congrés dels Diputats (on, ens agradi o no, rau la sobirania del Regne Uninacional d'Espanya) demanem el vot en blanc actiu.
La raó és senzilla, cal castigar la manca d'unitat dels partits polítics catalanistes i sobiranistes per no haver arribat a acords abans de les eleccions, si més no estràtegics, per a proposar un nou marc legal constitucional plurinacional, o per a proposar un nou marc legal que permeti (entre d'altres drets nacionals) poder convocar un referendum vinculant a Catalunya per esdevenir un nou estat dins la Unió Europea.
Som conscients que era molt complicat presentar una coalició sota un mínim denominador comú catalanista-sobiranista allà on hi ha el poder real, al Parlament espanyol. La ciutadania de Catalunya, i els partits polítics catalanistes i sobiranistes no han madurat prou malgrat el que hem viscut durant els anys 2006 i 2007. Una coalició regeneracionista catalanista-sobiranista que hagués agrupat CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA, i fins i tot el sector catalanista del PSC (psc-psoe) -si aixequés el cap-.
Els partits catalanistes no han sabut sacrificar els seus interessos i no han sabut evitar tanta picabaralla entre ells, sobretot entre CiU i ERC, que fa vergonya.
Les ambicions partidistes i la poca transparència han primat altra vegada (ara es veu definitivament que els partits no reflexen com cal els interessos de la ciutadania de Catalunya que creu que Catalunya és una nació i que creu que ha de poder exercir els seus drets nacionals).
No hem sabut plantar cara a l'Espanya uninacional-nacionalista-constitucionalista.
Mentrestant PP i PSOE si que van units (sense que els calgui proclamar-ho) per defensar l'Espanya constitucional, o per votar en contra del reconeixement de la sobirania de Kosovo (això si que ho proclamen obertament).
Ens agradaria demanar o recomanar el vot per ERC, per IC-V/EUiA o per CiU (tot i que aquesta darrera força no proposa un nou marc legal plurinacional espanyol, juga massa amb l'ambigüetat), però no ho farem.
Els partits polítics han tocat fons! A partir d'ara només poden reaccionar per afavorir els interessos de la ciutadania de Catalunya i de la nació catalana.
POSICIONAMENT DEFINITIU DE DRETS.NACIONALS@CAT DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES-LEGISLATIVES
Molta gent ens ha dit que demanant el vot en blanc estem afavorint descaradament que la majoria dels diputats i les diputades elegits a Catalunya per anar al Congreso (on hi ha la sobirania) siguin dels partits polítics nacionalistes espanyols (PPC i Ciudadanos). I també del PSC (psc-psoe), que no és nacionalista espanyol, però que calla i fa el joc davant un PSOE que defensa una Espanya uninacional, sap greu de dir però el PSOE és un partit nacionalista espanyol a la pràctica.
Nosaltres hem cregut que si l'electorat catalanista i l'electorat sobiranista votés en blanc seria la millor manera de castigar els partits catalanistes i els partits sobiranistes. Partits que no han sabut arribar a unitats estratègiques (ni a priori, ni a posteriori de les eleccions) per fer un mínim denominador comú nacional-català al Parlament espanyol (no ens cansarem de repetir que és on ara hi ha la sobirania, tot i que el futur no està escrit).
Però als darrers dies, ja en campanya, hi ha hagut canvis...¿Qui més estima una Catalunya que pugui exercir els seus drets nacionals (referendum per la sobirania com a dret clau), serà qui sabrà sacrificar els seus interessos de partit? ¿Qui més lluitarà per una nova constitució plurinacional (tot i que sigui una missió impossible), serà qui sabrà sacrificar els seus interessos de partit?
Sembla que ERC és qui està fent més passes per arribar a un acord de mínims a l'endemà del 9-M. CiU ara diu que no vol ministres seus dins una Espanya uninacional i intolerant envers la Catalunya que exigeix drets nacionals. ICV-EUiA aposta clarament per canviar la constitució cap a la plurinacionalitat (amb el suport dels seus socis espanyols d'Izquierda Unida).
I el PSC (psc-psoe)? Continua jugant a dues bandes. Segueix en la indefinició nacional total. Realment volen una Espanya federal-plurinacional com diu l'Iceta? O realment volen una Espanya que permeti el referèndum per la sobirania de Catalunya com diu en JJ. Lopez Burniol?
Per aquestes raons, finalment demanem el vot per a alguna de les opcions catalanistes o sobiranistes que han mogut fitxa: ERC, CiU o ICV/EUiA
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Entrades
