MÉS SOBRE LA NOSTRA PARTICIPACIÓ AL III CONGRÉS CATALANISTA

Participem al III Congrés Catalanista perquè volem formar part d'un nou moviment social i cívic que en els propers anys esdevingui majoritari (sabem que és complicat ja que els partits polítics s'han convertit en "empreses").

No volem que el III Congrés sigui la llavor d'un nou partit polític catalanista, sinó que volem que esdevingui l'eina per a que la societat catalana desperti, i seguidament que el ventall de partits polítics catalanistes conflueixin en una unitat d'acció.

Creiem que Catalunya necessita un "yes, we can", però no per a canviar de govern autonòmic, sinó justament per a superar el marc legal autonòmic. Podriem considerar-ho com un "yes, we can be". Si som una nació...Legalitzem-nos!

Dins el III Congrés no hi ha de tenir cabuda el catalanisme regionalista, ni el catalanisme autonomista, ni tampoc el catalanisme ambigu (que després de 30 anys, ja avui havent superat el trauma de la II República+guerra civil+dictadura, encara es troba a gust dins l'actual marc legal constitucional).

És senzill, dins el III Congrés Catalanista només hi té cabuda el catalanisme nacional.

El III Congrés també ha de fugir de l'enfrontament estèril entre catalanistes essencialistes ("Catalunya catalana", una sola cultura uniforme, una "identitat intocable") i catalanistes "multicultis" que no toquen de peus a terra (totes les llengües i totes les cultures barrejades dins una nació catalana). És evident que la llengua pròpia ha d'esdevenir la vehicular a tot el territori, però ens cal una obertura mental envers les demés cultures de la nova immigració, i també una obertura cultural planetària. L' autoestima nacional, també l'autoestima cultural-lingüística que ens manca, sobretot vindrà mitjançant un nou marc legal.

D'altra banda, el catalanisme polític no pot tancar-se, no pot dir que l'única via és proclamar l'Estat català mitjançant aquest nostre "parlament autonòmic de fireta" (que una part de la població ignora), o que l'únic referèndum que cal convocar és per a la sobirania. El catalanisme ha de ser conscient que només una minoria de la població del Principat vol/volem un nou Estat català dins l'Unió Europea.

El catalanisme ha de ser possibilista i consensuar un full de ruta viable, que busqui un objectiu comú on hi coincideixi una majoria. La precipitació no és bona consellera. En els propers anys cal dividir (pacíficament, en llibertat i en democràcia, no ens cansarem de repetir-ho) la societat catalana entre catalanistes i constitucionalistes, amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació i, per descomptat, guanyar-lo sabent que és factible la victòria. I quan ja siguem una nació reconeguda (com ho són Escòcia o Puerto Rico, no la "ficció nacional" que som ara) ja es dividirà la societat de forma espontània entre sobiranistes i unionistes, per a convocar un nou i definitiu referèndum per a la sobirania.