El catalanisme del segle XXI
Quin mínim comú denominador per Catalunya?
Estem en un moment històric clau. Ara toca. Ara toca existir com a nació. Els propers 10 anys han d'esdevenir determinants. Tampoc cal fer tremendisme amb el "o ara o mai", o el "o tot o no res".
Davant la imminent sentència del Tribunal Constitucional ens fa gràcia que el sector tolerant i dialogant del nacionalisme espanyol (aquell que escriu articles d'opinió al diari El Pais, el composat per sociòlegs i politòlegs com Antonio Elorza o Gil Calvo) proclami que "sí que es pot acceptar que l'Estatut afirmi que Catalunya és una nació -com va fer la nació de Canadà amb la nació de Quebec-, sempre i quan això no comporti el reconeixement de l'exercici d'uns drets nacionals, com són el dret a la secessió (poder convocar un referèndum per la sobirania), o el dret a tenir una selecció oficial-nacional de futbol."
Nosaltres ens preguntem: Aleshores de què serviria que ens reconegueren com a nació?
Nosaltres som les primeres persones en estar saturades de les terminologies abstractes, de les "essències pàtries", dels símbols i de les identitats. Però també estem saturades de l'autogovern (sense obviar-lo), aquest ha estat positiu i cabdal als darrers 30 anys. Sap greu de reconèixer que d'alguna manera l'autogovern ha estat com un autoengany, com dir-nos "a manca d'un reconeixement nacional, només ens queda centrar-nos en les competències -sanitat i ensenyament- i en els Mossos d'Esquadra-policia autonòmica".
Volem drets nacionals !
És senzill. El nostre mínim denominador comú es diu catalanisme. I no fem cap debat identitari.
Preguntes i respostes pertinents:
Qui és catalanista?
Una persona catalanista és la persona que, en tant que creu que Catalunya és una nació, conseqüentment exigeix uns drets nacionals irrenunciables i inalienables per Catalunya (això no és buscar enemics interiors o exteriors, ni anar contra ningú, com constantment repeteixen els nacionalistes espanyols -els únics nacionalistes-)
Una persona catalanista a l'any 1978 hagués pogut votar la constitució espanyola?
Evidentment que sí, I també hauria pogut votar-hi en contra. O abstenir-se. (si fa no fa, com al darrer referèndum sobre l'Estatut retallat). Cal ser conscients que va significar un moment històric clau després de 50 anys traumàtics. Calia obrir les portes a la democràcia, les llibertats i la pau al territori espanyol. Procurar i promoure que es madurés cap a la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial) i cap al reconeixement de la plurinacionalitat.
Una persona catalanista l'any 2010 pot trobar-se comòde amb aquesta mateixa constitució de 1978?
Evidentment que no, i en tota circumstància. 32 anys després cal superar un marc legal caducat, obsolet i encara nacionalista ("només la nació es Espanya, la resta només són autonomies o nacionalitats -s'ha vist definitivament que nacionalitat no vol dir res-"). La constitució no permet que el Parlament de Catalunya exerceixi cap dret nacional-territorial bàsic (concert econòmic, gestió d'aeroports i infraestructures, referèndum per la sobirania, selecció oficial de futbol i d'altres).
És senzill, diguem-li catalanisme.
És senzill, diguem-li drets nacionals
Només cal que molta gent que es diu catalanista i que no ho és ("Al loro !! Que no estamos tan mal !"... No perdem mai el sentit de l'humor) abandonin l'autonomisme constitucionalista i l'ambigüitat nacional. Només cal que els montillas, roques junyent, zaragozas i durans lleida se sumin a la majoria catalanista que mica en mica s'està consolidant per a -valgui la redundànica- esdevenir cívicament majoritària a casa nostra -si és que hi ha cases d'algú-.
Vocabulari aclaridor:
No es pot ser catalanista i constitucionalista alhora. És antitètic.
Sobiranista i independentista és el mateix. Una persona sobiranista no és una independentista gradual, en cap cas. Un sobiranista gradual és un independentista gradual.
Nosaltres preferim dir sobiranista, creiem que és més politicament correcte.
Si que es pot ser autoderminacionista i no sobiranista, és voler tenir drets nacionals però sense voler la sobirania.
Dret al referèndum nacional, dret a la sobirania, dret a decidir, són el mateix. Nosaltres preferim anomenar-ho dret a la sobirania ja que dret a decidir té molts significats.
dimarts, 29 de desembre del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
MÉS SOBRE LA NOSTRA PARTICIPACIÓ AL III CONGRÉS CATALANISTA
Participem al III Congrés Catalanista perquè volem formar part d'un nou moviment social i cívic que en els propers anys esdevingui majoritari (sabem que és complicat ja que els partits polítics s'han convertit en "empreses").
No volem que el III Congrés sigui la llavor d'un nou partit polític catalanista, sinó que volem que esdevingui l'eina per a que la societat catalana desperti, i seguidament que el ventall de partits polítics catalanistes conflueixin en una unitat d'acció.
Creiem que Catalunya necessita un "yes, we can", però no per a canviar de govern autonòmic, sinó justament per a superar el marc legal autonòmic. Podriem considerar-ho com un "yes, we can be". Si som una nació...Legalitzem-nos!
Dins el III Congrés no hi ha de tenir cabuda el catalanisme regionalista, ni el catalanisme autonomista, ni tampoc el catalanisme ambigu (que després de 30 anys, ja avui havent superat el trauma de la II República+guerra civil+dictadura, encara es troba a gust dins l'actual marc legal constitucional).
És senzill, dins el III Congrés Catalanista només hi té cabuda el catalanisme nacional.
El III Congrés també ha de fugir de l'enfrontament estèril entre catalanistes essencialistes ("Catalunya catalana", una sola cultura uniforme, una "identitat intocable") i catalanistes "multicultis" que no toquen de peus a terra (totes les llengües i totes les cultures barrejades dins una nació catalana). És evident que la llengua pròpia ha d'esdevenir la vehicular a tot el territori, però ens cal una obertura mental envers les demés cultures de la nova immigració, i també una obertura cultural planetària. L' autoestima nacional, també l'autoestima cultural-lingüística que ens manca, sobretot vindrà mitjançant un nou marc legal.
D'altra banda, el catalanisme polític no pot tancar-se, no pot dir que l'única via és proclamar l'Estat català mitjançant aquest nostre "parlament autonòmic de fireta" (que una part de la població ignora), o que l'únic referèndum que cal convocar és per a la sobirania. El catalanisme ha de ser conscient que només una minoria de la població del Principat vol/volem un nou Estat català dins l'Unió Europea.
El catalanisme ha de ser possibilista i consensuar un full de ruta viable, que busqui un objectiu comú on hi coincideixi una majoria. La precipitació no és bona consellera. En els propers anys cal dividir (pacíficament, en llibertat i en democràcia, no ens cansarem de repetir-ho) la societat catalana entre catalanistes i constitucionalistes, amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació i, per descomptat, guanyar-lo sabent que és factible la victòria. I quan ja siguem una nació reconeguda (com ho són Escòcia o Puerto Rico, no la "ficció nacional" que som ara) ja es dividirà la societat de forma espontània entre sobiranistes i unionistes, per a convocar un nou i definitiu referèndum per a la sobirania.
No volem que el III Congrés sigui la llavor d'un nou partit polític catalanista, sinó que volem que esdevingui l'eina per a que la societat catalana desperti, i seguidament que el ventall de partits polítics catalanistes conflueixin en una unitat d'acció.
Creiem que Catalunya necessita un "yes, we can", però no per a canviar de govern autonòmic, sinó justament per a superar el marc legal autonòmic. Podriem considerar-ho com un "yes, we can be". Si som una nació...Legalitzem-nos!
Dins el III Congrés no hi ha de tenir cabuda el catalanisme regionalista, ni el catalanisme autonomista, ni tampoc el catalanisme ambigu (que després de 30 anys, ja avui havent superat el trauma de la II República+guerra civil+dictadura, encara es troba a gust dins l'actual marc legal constitucional).
És senzill, dins el III Congrés Catalanista només hi té cabuda el catalanisme nacional.
El III Congrés també ha de fugir de l'enfrontament estèril entre catalanistes essencialistes ("Catalunya catalana", una sola cultura uniforme, una "identitat intocable") i catalanistes "multicultis" que no toquen de peus a terra (totes les llengües i totes les cultures barrejades dins una nació catalana). És evident que la llengua pròpia ha d'esdevenir la vehicular a tot el territori, però ens cal una obertura mental envers les demés cultures de la nova immigració, i també una obertura cultural planetària. L' autoestima nacional, també l'autoestima cultural-lingüística que ens manca, sobretot vindrà mitjançant un nou marc legal.
D'altra banda, el catalanisme polític no pot tancar-se, no pot dir que l'única via és proclamar l'Estat català mitjançant aquest nostre "parlament autonòmic de fireta" (que una part de la població ignora), o que l'únic referèndum que cal convocar és per a la sobirania. El catalanisme ha de ser conscient que només una minoria de la població del Principat vol/volem un nou Estat català dins l'Unió Europea.
El catalanisme ha de ser possibilista i consensuar un full de ruta viable, que busqui un objectiu comú on hi coincideixi una majoria. La precipitació no és bona consellera. En els propers anys cal dividir (pacíficament, en llibertat i en democràcia, no ens cansarem de repetir-ho) la societat catalana entre catalanistes i constitucionalistes, amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació i, per descomptat, guanyar-lo sabent que és factible la victòria. I quan ja siguem una nació reconeguda (com ho són Escòcia o Puerto Rico, no la "ficció nacional" que som ara) ja es dividirà la societat de forma espontània entre sobiranistes i unionistes, per a convocar un nou i definitiu referèndum per a la sobirania.
divendres, 16 de gener del 2009
El III CONGRÉS CATALANISTA
Per què Drets.Nacionals@Cat participa al III Congrés Catalanista?
Perquè cal fer una anàlisi adient i contundent de la realitat. A partir d'una bona anàlisi podrem fer un judici adequat. A partir d'un bon judici podrem fer un programa d'actuació conjunt.
Aquesta anàlisi passa sobretot per debatre sobre la nova immigració, l'interculturalisme (la gent no acaba d'assumir que l'interculturalisme no és anar contra la cultura pròpia, és enriquir-la encara més) i la globalització (cultural i econòmica).
L'altre element clau és el regeneracionisme a tots els nivells (educatiu, formatiu acadèmic, formatiu laboral, ètico social, ètico polític, control de la despessa pública, nova llei electoral, etc.). Cal una unitat d'acció catalana més enllà dels interessos dels partits polítics i dels 'governs de torn', més enllà de les dinàmiques electorals, no demanarem "tu de quin partit polític ets?", o "de quin partit ets simpatitzant?", o "quin partit vols que governi?", sinó que demanarem "estàs satisfet/a dins l'actual Catalunya comunitat autònoma espanyola (una de disset)?" o "tu què vols que sigui Catalunya quan despertem d'una vegada?"
Drets.Nacional@Cat hem vist que darrera de les plataformes catalanistes àmplies, o de les estrictament sobiranistes, hi ha massa interessos de partits polítics.
La Casa Gran del Catalanisme només ens sembla interessant per a buscar ponts d'acció entre CDC i els sectors catalanistes (de veritat) del PSC. Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir fan un discurs estricament sobiranista i excessivament reduccionista.
Per altra banda, Òmnium Cultural ha fet una tasca important i admirable de posar d'acord els partits polítics, sindicats i associacions civils per a que properament no es retalli l'Estatut aprovat en referèndum, i per a que s'aprovi el finançament acordat per llei. Però Omnium Cultural és una entitat d'àmbit cultural i lingüístic, no pot fer una tasca de movilitzacio sòcio-política, no és "Òmnium Nacional".
És per això que el III Congrés Catalanista ha d'esdevenir el motor del canvi, el pal de paller de tot el catalanisme coherent i que vol moure fitxa. El canvi vindrà mitjançant una entesa del conjunt del catalanisme que vol superar l'actual atzucac nacional.
El III Congrés Catalanista ha de proposar un únic full de ruta per a superar l'actual marc legal constitucional uninacional espanyol. 30 anys després encara ens preguntem "què vol dir el terme constitucional anomenat 'nacionalitat'?", "quins drets nacionals podem exercir?", "quin reconeixement nacional legal tenim?". Si no arribem a l'unitat d'acció del conjunt de persones sobiranistes amb el conjunt de persones federalistes plurinacionals (si només s'és federalista no serveix ja que no es qüestiona l'encara vigent i "sagrada Espanya una" que fixa la Constitució de 1978) i autodeterminacionistes, no anirem enlloc.
Però conjuntament, el III Congrés Catalanista també ha de proposar un urgent i necessari regeneracionisme social i polític.
Perquè cal fer una anàlisi adient i contundent de la realitat. A partir d'una bona anàlisi podrem fer un judici adequat. A partir d'un bon judici podrem fer un programa d'actuació conjunt.
Aquesta anàlisi passa sobretot per debatre sobre la nova immigració, l'interculturalisme (la gent no acaba d'assumir que l'interculturalisme no és anar contra la cultura pròpia, és enriquir-la encara més) i la globalització (cultural i econòmica).
L'altre element clau és el regeneracionisme a tots els nivells (educatiu, formatiu acadèmic, formatiu laboral, ètico social, ètico polític, control de la despessa pública, nova llei electoral, etc.). Cal una unitat d'acció catalana més enllà dels interessos dels partits polítics i dels 'governs de torn', més enllà de les dinàmiques electorals, no demanarem "tu de quin partit polític ets?", o "de quin partit ets simpatitzant?", o "quin partit vols que governi?", sinó que demanarem "estàs satisfet/a dins l'actual Catalunya comunitat autònoma espanyola (una de disset)?" o "tu què vols que sigui Catalunya quan despertem d'una vegada?"
Drets.Nacional@Cat hem vist que darrera de les plataformes catalanistes àmplies, o de les estrictament sobiranistes, hi ha massa interessos de partits polítics.
La Casa Gran del Catalanisme només ens sembla interessant per a buscar ponts d'acció entre CDC i els sectors catalanistes (de veritat) del PSC. Sobirania i Progrés o la Plataforma pel Dret a Decidir fan un discurs estricament sobiranista i excessivament reduccionista.
Per altra banda, Òmnium Cultural ha fet una tasca important i admirable de posar d'acord els partits polítics, sindicats i associacions civils per a que properament no es retalli l'Estatut aprovat en referèndum, i per a que s'aprovi el finançament acordat per llei. Però Omnium Cultural és una entitat d'àmbit cultural i lingüístic, no pot fer una tasca de movilitzacio sòcio-política, no és "Òmnium Nacional".
És per això que el III Congrés Catalanista ha d'esdevenir el motor del canvi, el pal de paller de tot el catalanisme coherent i que vol moure fitxa. El canvi vindrà mitjançant una entesa del conjunt del catalanisme que vol superar l'actual atzucac nacional.
El III Congrés Catalanista ha de proposar un únic full de ruta per a superar l'actual marc legal constitucional uninacional espanyol. 30 anys després encara ens preguntem "què vol dir el terme constitucional anomenat 'nacionalitat'?", "quins drets nacionals podem exercir?", "quin reconeixement nacional legal tenim?". Si no arribem a l'unitat d'acció del conjunt de persones sobiranistes amb el conjunt de persones federalistes plurinacionals (si només s'és federalista no serveix ja que no es qüestiona l'encara vigent i "sagrada Espanya una" que fixa la Constitució de 1978) i autodeterminacionistes, no anirem enlloc.
Però conjuntament, el III Congrés Catalanista també ha de proposar un urgent i necessari regeneracionisme social i polític.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Entrades
